Friday, February 24, 2017

Recompte de dones (#6mesosOSLD) (2/5): PREMSA EN PAPER

Diaris en paper: sis mesos al fons del pou



Amb sis mesos de recompte, les dades dels quatre diaris en paper que hem recomptat (La Vanguardia, El Periódico, l’Ara i El Punt Avui) mostren en tota la seva cruesa com estan d’infrarepresentades les dones als seus espais d’opinió. Durant aquest període no hi ha hagut cap canvi significatiu cap a la paritat. En total, i sumant tots els articles apareguts en tots aquests diaris entre el juliol i el desembre, les opinions publicades per dones representen el 18% del total; és a dir, no arriben ni a una de cada cinc opinions!

Els diaris en paper presenten els resultats més tràgics de tots els grups de mitjans; la distància que separa els diferents mitjans és negligible (tres punts percentuals). La infrarepresentació de les dones afecta gairebé per igual a tots els rotatius recomptats, des de La Vanguardia –el mitjà més antic– fins a l’Ara –el més nou. Ni una sola vegada, en sis mesos, no hi ha hagut en cap d’aquests diaris tantes dones opinant com homes. Com poden arribar a coincidir en aquesta discriminació greu i evident un diari fundat el 1881, de tendència conservadora, i un diari nascut fa només sis anys (2010) i de tendència editorial progressista? També El Periódico de Catalunya i El Punt Avui, fruit de la fusió de l’Avui (1976) i El Punt (1979), nascuts durant la transició, participen del menyspreu a l’opinió de la meitat de la població catalana.

No es pot dir que aquesta situació sigui puntual: al llarg d’aquests sis mesos hi ha hagut variacions però han tendit més a igualar resultats que no pas a diferenciar-los. Si al juliol hi havia resultats molt dolents (21% l’Ara i 20% La Vanguardia) i resultats molt pitjors encara (15% El Periódico i 12% El Punt Avui), al desembre tots els resultats eren molt dolents (17%; 20%; 21%, i 21%).

Diari Ara: les promeses ajornades



L’Ara ha estat el diari més constant: entre els seus percentatges mensuals mínims (agost i octubre, amb un 19%) i màxims (novembre, amb un 22%) hi ha només 3 punts de diferència. Malgrat les promeses de millora que va fer la direcció a la fi del juliol (enllaç), el cert és que els resultats d’articles firmats per dones al desembre han estat iguals que al juliol: 21%. Si el juliol publicaven 497 articles d’homes i 103 de dones, què ens trobem al desembre? Doncs amb 40 articles més d’homes (537) i només 8 articles més de dones!

L’Ara no ha tingut, en aquests sis mesos, cap dia sense dones, cert; sempre hi ha hagut almenys una opinadora, encara que durant vuit dies ha estat, literalment, una sola opinadora. D’homes, mai no n’hi ha hagut menys de 8, el mínim masculí històric de juliol a desembre. Curiosament, el mínim masculí és el màxim femení: 8. El màxim d’homes opinadors a les pàgines del diari ha estat de 23, una xifra que sembla inabastable per a les dones.

On són aquelles promeses de millora? Sembla que ajornades uns quants mesos, ja que a finals de desembre la directora de l’Ara, Esther Vera, tornava a insistir-hi, en un article amb la llista de bons propòsits per al 2017 (enllaç):

Malgrat tot, el 2017 és una pàgina en blanc on avui podem escriure la llista de bons propòsits dels que fem el vostre diari: continuarem sent europeistes, creient en la capacitat transformadora de la política, serem cada dia més lliures, lluitarem per ser mereixedors de la vostra confiança, escoltarem les persones, veurem les bones notícies, donarem a les dones la visibilitat que els correspon, creurem en els idealistes, denunciarem els tramposos, no ens acovardirem amb el poder, ens emmirallarem en els valors dels millors que ens han precedit en el somni d’un país net, noble, culte, ric, lliure, desvetllat i feliç.
Llista de bons propòsits 2017, Esther Vera, 30.12.2016

La resta de diaris, i de directors, ni tan sols no han fet cap promesa o propòsit d’esmena.

El Punt Avui: microarticles per a les dones



El Punt Avui, que va debutar al recompte el mes de juliol amb un prim 12% de presència de dones (59 de 509 articles en total) ha acabat el desembre amb un 21%, gairebé duplicant la xifra d’opinadores (101 de 479 en total). Però… espereu-vos! A El Punt Avui, dirigit per Xevi Xirgo, ocorre un fenomen curiós que mereix ser analitzat: els microarticles d’opinió. Són entre tres i cinc articles diaris, molt breus, habitualment situats a l’encapçalament de les seccions, que comenten amb poques paraules un fet d’actualitat. Habitualment són firmats per un redactor o redactora de la secció, amb fotografia, però ocupen moltes menys línies que els articles de la secció d’opinió (anomenada “Punt de vista”) i van molt menys destacats. D’aquests articles breus, com dels altres, a El Punt Avui solen publicar-ne igual o més d’homes que de dones (el desembre, per exemple, n’hi va haver 63 d’homes i 53 de dones).

El mes de desembre vam decidir fer un recompte específic, distingint els articles de llargada estàndard dels microarticles, i aquest n’és el resultat: del total de 380 articles firmats per homes, 63 van ser microarticles, mentre que del total de 101 articles que van firmar dones, 53 van ser microarticles! És a dir, no és només que les dones firmin molts menys articles que els homes –de fet, firmen només una cinquena part del total d’articles d’opinió publicats–, sinó que més de la meitat dels articles que firmen dones són microarticles. En canvi, només una sisena part dels firmats per homes ho són.

A El Punt Avui tampoc no sembla que els preocupi gaire que un dia no hi hagi cap dona als seus espais d’opinió, ni que sigui microscòpica (en el format de microarticles). Per exemple, així anunciava el 12 de gener d’aquest any l’edició digital del diari la seva secció d’opinió (en la mateixa línia de l’any passat, i sense manies):


En sis mesos han tingut 4 dies sense dones. Cap dia, per descomptat, sense homes. Els dies que menys articles firmats per homes han publicat, n’hi ha hagut 9… I el dia que més, 38 articles firmats per homes! Era el 4 d’octubre, en què sortien 38 articles d’homes i 11 articles de dones. El dia que van publicar més articles de dones va ser el 29 de setembre, i n’hi havia 15. Moltes? Moltes pel que és El Punt Avui, sí, però tinguem en compte que aquell mateix dia publicaven 27 articles firmats per homes, gairebé el doble.

El Periódico: topall, el 20%



El Periódico de Catalunya és el diari “per a la gent compromesa”, segons la seva capçalera, però probablement només està compromès amb els homes. Les xifres indiquen que aquest diari, dirigit per Enric Hernàndez, no es compromet gaire amb les dones. Tristament, del juliol fins al desembre la millora ha estat del 15% al 20% –amb una ensopegada el mes d’agost, que el percentatge de dones va baixar al 14%.

De fet, en aquests sis mesos hi ha hagut 14 dies en què El Periódico NO ha publicat CAP article d’opinió firmat per una dona, entre el juliol i l’agost, dies en què va publicar entre 4 i 10 articles firmats per homes. El Periódico sembla que té el mínim acceptable d’opinions d’homes en 4 (sempre que no hi hagi cap dona, que si n’hi ha, la xifra és més alta). I els màxims? El màxim de dones en un dia, aquests mesos, ha estat de 7 (el 5 de novembre); amb els homes, el màxim és molt més generós: el 18 de juliol el mitjà publicava 25 opinions d’homes. El màxim d’homes és més del triple que el màxim de dones. Definitivament, a l’escala de valors compromesos d’El Periódico, encara no hi ha arribat la igualtat de gènere.

Curiosament, si l’opinió de les dones no li sembla prou interessant, a El Periódico, entrevistar les dones sí que deu tenir interès. Durant el mateix període analitzat, a les entrevistes “Gent corrent” de l’última pàgina, un dels espais més destacats d’El Periódico i també dels més llegits, les dones han estat protagonistes en un 44% de les ocasions. De fet, si al juliol tenien un 40% de dones entrevistades, al novembre i al desembre la meitat de les persones entrevistades ja eren dones destacables per la seva relació amb fets d’actualitat o per la seva activitat social.

En qualsevol cas, El Periódico reconeix que hi ha dones amb històries o opinions interessants per explicar, rellevants per a la societat, i està disposat a deixar que s’expliquin, fins i tot en un lloc destacat de les seves pàgines i responent les preguntes d’una entrevista, però, estranyament, el diari no està disposat a cedir lloc a aquestes dones als seus espais d’opinió. Qui fa les entrevistes d’aquesta secció, curiosament, són gairebé sempre dones.

La Vanguardia: De dret a l’extinció



Les xifres del recompte de La Vanguardia superen amb escreix la infrarepresentació de dones que hem vist a El Periódico. De juliol a novembre, la progressió mensual de La Vanguardia va ser inversa: va començar amb un 20% de dones opinadores i va anar perdent cada mes almenys un punt: 19% (agost), 17% (setembre), 16% (octubre), 15% (novembre)... fins que aquest desembre ha ‘remuntat’, per dir-ho d’alguna manera, fins al 17%. A l’informe de novembre d’#OnSónLesDones, alarmades per aquest descens sostingut, vam fer una projecció de les dades de La Vanguardia, que augurava, si seguia aquella tendència, la total desaparició en un any de l’opinió de les dones. Ens havien convertit en una espècie en vies d’extinció. Al desembre, afortunadament, la tendència descendent es va interrompre, amb els dos punts d’augment fins al 17%, una xifra que no deixa de ser alarmant.

Si bé és cert que a La Vanguardia, el diari degà de la premsa catalana, dirigit per Màrius Carol, no hi ha hagut cap dia sense una dona, també és significatiu que durant 30 dies només s’hagi publicat l’opinió d’una única dona. Però el més greu no són pas aquests 30 dies amb només una sola dona opinant , sinó la majoria de dies amb només 2, 3 o 4 dones. El mínim d’articles d’homes en un dia, dels sis mesos recomptats, ha estat de 6. Era el 23 d’agost, i aquell mateix dia van publicar 3 articles de dones; és el dia de tot el període recomptat en què La Vanguardia ha publicat menys articles d’opinió, i fins i tot aquell dia, els homes van duplicar les dones. El dia que La Vanguardia ha publicat més articles de dones en 6 mesos va ser el 17 de juliol, amb 11 articles firmats per dones! Aquell mateix dia va ser també el dia que van publicar més articles d’homes: 34.

A diferència d’El Periódico, La Vanguardia ni tan sols no reconeix interès cap a l’opinió de les dones. Ni a les entrevistes de La Contra –el seu espai estrella d’entrevistes– ni als espais d’opinió. Durant aquests sis mesos, i en total, les opinions firmades per dones en aquest diari no han passat del 17%, i les entrevistes a dones a La Contra, del 19%.

Incomplint la Llei d’igualtat


Tots aquests diaris en paper, els únics quatre d’abast nacional de tota la premsa catalana, vulneren la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes, que va aprovar el Parlament de Catalunya el 21 de juliol de 2015.

Cal recordar a l’administració pública catalana que, en aquests mitjans, no han deixat ni de publicar-hi abundant publicitat institucional, ni de concedir-los ajuts en concepte de suport a la premsa en català, ni de contractar-ne subscripcions que representen milers d’euros. Això afecta tant la Generalitat de Catalunya com l’Ajuntament de Barcelona, entre d’altres administracions públiques.

Els mesos de juliol i setembre de 2016, la revista digital Crític (enllaç i enllaç) va publicar dos reportatges d’investigació en què explicava els contractes de publicitat institucional i els ajuts i subvencions que els mitjans catalans van rebre el 2015 de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona. Les dades que oferim a continuació provenen d’aquests reportatges, que no van ser contestats per cap de les parts afectades.


És evident que tant el govern de Catalunya com l’Ajuntament de Barcelona han destinat molts fons públics a donar suport a mitjans que no compleixen –ni semblen disposats a complir a curt termini– la Llei d’igualtat. Com a ciutadanes d’aquest país, demanem a aquestes administracions que se serveixin dels mecanismes legals i econòmics de què disposen: ni un euro més per als mitjans que discriminen l’opinió de les dones.


No comments:

Post a Comment