Gener i febrer: cal seguir reclamant que s’apliqui la llei
Els resultats dels recomptes de gener i febrer, recollits en aquest informe, destaquen un cop més la infrarepresentació de l’opinió de les dones als mitjans catalans.
Com en els mesos anteriors, la situació més greu, amb els percentatges més baixos, es dona als diaris en paper, amb una mitjana per al gener i el febrer del 20% d’articles d’opinió firmats per dones.
La situació als diaris digitals és variada, amb percentatges molt diferents, però amb pocs canvis respecte als mesos anteriors. Només un dels quatre digitals recomptats –Catalunya Plural– arriba a la paritat, i és l’únic mitjà escrit paritari entre tots els que seguim. També és l’únic mitjà privat paritari.
Estabilitat a les ràdios, amb un descens destacable a la principal tertúlia privada, El món a RAC1… i descens també en el nombre d’opinadores a la majoria de tertúlies televisives. Només Els matins de TV3 i el Més 324, al canal 324 de TVC mantenen la paritat tècnica.
I es manté la diferència principal entre mitjans segons la titularitat: amb l’excepció de Catalunya Plural, només un grapat de programes, i tots ells de mitjans públics, arriben a la paritat tècnica amb un mínim del 40% per a qualsevol dels dos sexes.
I és encara pitjor: la majoria dels mitjans privats ni tan sols arriben al terç de dones. Només un programa d’un mitjà privat, el Via lliure de RAC1, ha superat el percentatge d’un 33%… i un sol mes, el gener. Comptant aquesta excepció, i en premsa escrita –digital o en paper– la de Catalunya Plural, només 7 dels 19 mitjans o tertúlies superen el 33% el gener i el febrer, en almenys un dels dos mesos. Les cinc tertúlies són les tres de Catalunya Ràdio i dues de Televisió de Catalunya.
Un panorama com aquest per força ens obliga a reclamar, amb més força moral que mai, que l’administració faci complir la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes, suspenent immediatament tots els ajuts públics en forma de publicitat i subvencions a aquells mitjans que infrarepresenten l’opinió de les dones.
D’altra banda, aquests dos mesos hem recomptat també els anuncis publicitaris que apareixen als diferents mitjans i programes que seguim. Aquest recompte, que explicarem en un altre informe i reproduirem al blog, té un doble objectiu. D’una part, volem donar a conèixer a les empreses i entitats anunciants com tracten l’opinió de les dones els mitjans on s’anuncien, i ho farem a través de les xarxes socials i del correu electrònic. De l’altra, volem que les consumidores i els consumidors sàpiguen quins productes i serveis financen amb la seva publicitat els diferents mitjans i programes, alguns dels quals menystenen l’opinió de les dones.
Diaris en paper: encallats al 20%
És difícil dir alguna cosa nova respecte als diaris, perquè fan cas omís de la denúncia de desigualtat. La representació de l’opinió de les dones als quatre diaris en paper d’abast nacional és tan minúscula que un petit augment ja sembla destacable, com ha passat aquests primers dos mesos de l’any. Però cal no oblidar que els percentatges continuen sent impresentables: en conjunt, només un 20% dels articles d’opinió publicats, tant el gener (440 de 2.150) com el febrer (437 de 2.058) són firmats per dones.
La Vanguardia, el diari que publica més opinió, continua entestat a no arribar al 20%. El seu 16% de gener i el 18% de febrer són els percentatges més baixos de la premsa en paper, com és habitual. El Periódico i El Punt Avui es mouen entre el 21% i el 23%, i l’Ara arriba el febrer, amb un 24%, al percentatge més alt que fins ara ha tret cap diari en un recompte.
Pel que fa a aquests últims tres diaris, apareix una petita tendència a l’augment d’opinadores respecte al desembre. Tot i això, el diari que assoleix el percentatge més alt, l’Ara, ni tan sols un de cada quatre articles d’opinió és escrit per una dona.
Però és pitjor. Tots quatre diaris han decidit, almenys un dia, tant de gener com de febrer, que podien sortir amb només una opinió firmada per una dona. De fet, La Vanguardia va considerar, al gener, que podia sortir un dia sense CAP dona opinant.
Però, mentrestant, quin és el mínim d’opinadors homes que consideren acceptables els nostres rotatius? Doncs cap dia dels dos mesos, en cap dels diaris, hi ha hagut menys de NOU (9) opinions firmades per homes. És a dir: mínim de dones, zero; mínim d’homes, nou.
I els màxims? Doncs en aquests dos mesos, el màxim d’opinadores en un sol dia ha estat entre 6 i 9, segons el diari, però el màxim d’homes opinadors ha anat entre els 17 d’El Periódico i els 26 de La Vanguardia. És a dir: només en un diari, i només un mes, el màxim de dones en un dia ha arribat a ser igual que el mínim d’homes en un dia. En tota la resta, el nombre més baix d’homes sempre és més alt que el nombre més alt de dones. I el màxim d’homes arriba a triplicar (triplicar!) el màxim de dones. Vergonya, doncs, i descrèdit màxim, per als qui fan possible –i diària– aquesta indignitat.
Digitals: un de paritari, tres que no arriben al terç
De forma sorprenent i única en els diferents grups de mitjans analitzats, els percentatges dels digitals continuen gairebé idèntics als que tenien el juliol (quan va començar el recompte) amb molt petites variacions: una mica més baix a Vilaweb, una mica més alt a Nació Digital, però fonamentalment idèntics.
Vilaweb, amb un sotrac que el retorna al 15% d’opinadores el gener, i una embranzida que el fa pujar fins a un 26% el febrer, torna a situar-se pràcticament al mateix lloc que estava al desembre, al voltant d’un 25% d’articles firmats per dones. Però 19 dies sense dones el gener i 10 dies sense dones el febrer no indiquen una gran preocupació per representar equitativament l’opinió de les dones.
Nació Digital continua sense recuperar la paritat que va assolir puntualment el mes d’agost i continua movent-se prop –però sense arribar-hi– del terç d’opinadores sobre el total, amb un 28% el gener i un 32% el febrer.
Per desgràcia de qui el llegeix i vergonya dels qui el fan, també El Nacional ha continuat aquests dos primers mesos d’any en percentatges lamentables: un 11% tant al gener com al febrer. El Nacional continua sent el mitjà amb menys opinadores de tots els recomptats.
Afortunadament també s’ha mantingut pràcticament igual, en els últims quatre mesos, el percentatge de Catalunya Plural, mitjà tècnicament paritari des que el vam començar a recomptar el mes de novembre.
Com dèiem a l’informe semestral d’#OnSónLesDones (l’enllaç aquí), la modernitat dels mitjans digitals és estrictament tecnològica. Dels quatre mitjans digitals que seguim fins ara, un és paritari, dos no arriben ni a un terç de dones i el quart no ha pujat mai de l’11%.
Tertúlies radiofòniques: es manté encara la diferència entre públiques i privades
Pel que fa a ràdio i televisió, continua la diferència clara entre mitjans públics i privats. Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya segueixen liderant el nombre d’opinadores, tant a les tertúlies radiofòniques com a les televisives.
Diverses dades destaquen en el recompte d’opinadores a les tertúlies radiofòniques dels dos primers mesos de 2017:
- La tertúlia d’El matí de Catalunya Ràdio, pública, amb una mitjana del 40% d’opinadores entre gener i febrer, és l’única de les tertúlies radiofòniques que assoleix la paritat. El febrer arriba a un 42%.
- La tertúlia d’El món a RAC1, privada, se situa en un 26% entre gener i febrer. El programa disminueix el percentatge d’opinadores respecte al desembre (quan va fer un 30%) i interromp la tendència creixent iniciada els últims mesos de 2016.
- Les tertúlies de Catalunya migdia i Catalunya vespre, a la pública, continuen sense assolir la paritat, i varien molt poc aquests dos mesos els percentatges d’opinadores respecte als que van tenir el segon semestre de 2016: Catalunya migdia passa del 35% al 34%, i Catalunya vespre passa del 34% al 36%. El magazín de caps de setmana de RAC1, Via lliure, que amb un 33% de mitjana dels dos mesos puja força respecte al 26% que va fer el segon semestre del 2016, s’acosta a la paritat el gener amb un 37% per tornar a baixar el febrer a un 29%.
- En conjunt, les tres tertúlies de Catalunya Ràdio es mantenen en el mateix percentatge del segon semestre de 2016: un 37%. Les dues de RAC1 augmenten en dos punts el seu percentatge, fins al 27%, però continuen deu punts per darrere de la pública. Una distància que s’ha escurçat, ja que el segon semestre de 2016 era de 12 punts.
Televisió: tot i el descens general, la pública aguanta
Un cop més, el recompte destaca els millors resultats de la televisió pública catalana respecte als programes recomptats de les emissores privades i de TVE. En conjunt, el percentatge de tertulianes als programes de TVC durant gener i febrer va ser del 39%, mentre que a El Punt Avui TV va ser del 23% i a 8TV del 24%. A l’únic programa recomptat de TVE Catalunya el percentatge va ser del 21%.
Però, amb l’excepció d’Els matins de TV3 i el Més 324, únics programes televisius que conserven la paritat en les seves tertúlies, hi ha poc de bo a explicar en els recomptes de gener i febrer. Totes les tertúlies recomptades acaben el febrer amb percentatges d’opinadores més baixos que el mes de desembre. Divendres, de TV3, 10 punts menys; 8 al dia, de 8TV, 4 punts menys; L’Illa de Robinson, d’El Punt Avui TV, 1 punt menys; El Debat de La 1, de TVE, 7 punts menys… fins i tot el Més 324 baixa del 48% al 45%, i Els matins, del 42% al 40%.
Recompte de dones (gener i febrer de 2017) (2/5): PREMSA EN PAPER
Recompte de dones (gener i febrer de 2017) (3/5): PREMSA DIGITAL
Recompte de dones (gener i febrer de 2017) (4/5): RÀDIO
Recompte de dones (gener i febrer de 2017) (5/5): TELEVISIÓ
No comments:
Post a Comment