Text íntegre de la compareixença d'#OnSónLesDones davant de la Comissió d’Igualtat de les Persones del Parlament, dimarts 30 de maig de 2017

 

INTRODUCCIÓ

Bona tarda. En nom de les nostres companyes d’#OnSónLesDones us volem donar les gràcies per haver-nos donat l’oportunitat de comparèixer davant aquesta comissió. Una comissió que, entenem, vetlla pel compliment de les lleis en matèria de polítiques de dones i homes i contra les violències masclistes, i que ens agradaria que tingués el rang de comissió legislativa, ja que la seva tasca és fonamental. Esperem que la nostra presència serveixi per repensar accions i tingui conseqüències polítiques per avançar cap a la igualtat de totes les persones.

OnSónLesDones és un col·lectiu assembleari, sense càrrecs ni jerarquies, que va néixer el juny de l’any passat fruit de la indignació, i fartes de constatar que no es compleix la llei ni es fa complir. Som un col·lectiu d’una cinquantena de dones, joves i grans, molt diverses en les nostres realitats i en la procedència social, territorial i de formació, que treballem voluntàriament des de la sororitat i el respecte. Això fa que no partim d’una lògica de treball masculina en benefici individual sinó col·lectiu i reivindicatiu. Ens escoltem, debatem, dialoguem, distribuïm tasques... Treballem des del que el feminisme ens ha ensenyat, perquè entenem que és una manera de fer respectuosa amb les persones, allunyada de l’individualisme i, per suposat, vàlida per transformar la societat.

OnSónLesDones és fruit de la unió d’esforços i experiències per un objectiu únic i molt ben definit: documentar la invisibilització de les dones en els espais d’opinió dels mitjans i denunciar la sobrerepresentació de l’opinió dels homes. Durant el nostre primer any de treball no hem fet res més que confirmar el que ja sabíem i que fins ara ningú havia quantificat: que l’opinió de les dones és sistemàticament infrarepresentada –i afegiríem que menystinguda, invisibilitzada– pels mitjans de comunicació catalans. Això no representa la societat catalana, on les dones som el 51% de la població.

Fem una anàlisi quantitativa, i això no dóna espai a discussió possible. Les xifres no es poden refutar. Des de les discriminacions que pateixen les dones i amb mirada feminista podríem fer moltes més anàlisis, però si treballéssim amb molts objectius possiblement disminuiríem la contundència del missatge. I, a més, sabem que hi ha molts altres grups feministes que ja treballen amb anàlisis qualitatives. La nostra feina consisteix a llegir, escoltar i veure què fan cada dia els mitjans catalans per documentar, amb xifres i percentatges, com reflecteixen l’opinió de les dones. Ho fem a partir d’uns criteris de recompte que són públics i es poden consultar al nostre blog, com el conjunt d’informes i documents que hem generat al llarg d’aquests deu mesos de treball.

Aquesta tasca ens ha permès posar en evidència una discriminació objectiva que amaga una enorme violència simbòlica. Si les dones no apareixem com a referents d’opinió, capaces de crear coneixement, de contribuir amb la nostra mirada crítica a la societat, se’ns està negant el nostre caràcter de subjectes polítics, i se’ns relega a una posició d’alteralitat des d’on es reprodueixen les múltiples violències masclistes que patim. Ningú pot ser allò que no veu. N’estem fartes i diem prou.

DADES

Les dades confirmen el que us hem explicat. Aquí teniu els resultats de l’últim informe: els resultats corresponents al recompte del mes d’abril de l’any 2017, en ple segle XXI.

Aquest últim mes d’abril, el 77% de l’opinió publicada pels quatre diaris catalans d’abast nacional (La Vanguardia, El Periódico, Ara i El Punt Avui) va ser firmada per homes. El 77%.

També van ser homes els firmants del 74% de les opinions publicades pels digitals Nació Digital, Vilaweb, El Món, El Nacional i Catalunya Plural. El 74% del total.

Pel que fa a les tertúlies més escoltades a les ràdios catalanes, hem comptat separadament les de RAC1, privada, i les de Catalunya Ràdio, pública. A les de RAC1: són homes un 74% dels tertulians que debaten l’actualitat cada matí de la setmana, entre El món a RAC1 i Via lliure, el magazin de caps de setmana. Un 74%. A Catalunya Ràdio, sumant els participants a El matí de Catalunya Ràdio, Catalunya migdia i Catalunya vespre, un 60% dels tertulians són homes.

Anem a les tertúlies televisives d’actualitat, també les més vistes de Catalunya. Com en les ràdios, hem separat mitjans públics i mitjans privats.

El 65% dels participants a les tertúlies més vistes de TV3-Televisió de Catalunya són homes. Parlem del conjunt de tertulians a Els matins, Divendres i Més 324. Un 65% d’opinadors homes, doncs, a la tele pública catalana.

A TVE Catalunya també hi ha un debat setmanal de política: El Debat de La 1. El 78% dels que hi han intervingut a l’abril són homes.

A les televisions privades catalanes: hem comptat dues tertúlies diàries: 8 al dia, a 8TV, i L’Illa de Robinson, a El Punt Avui TV. Percentatge d’homes entre els participants: 71%.

I ara esmentaré les dues excepcions, honorables, d’entre els 21 mitjans que recomptem. Dues excepcions on aquest mes d’abril la meitat de l’opinió, o més, l’han firmada dones: el digital Catalunya Plural, on els homes han estat el 44%, i el digital Crític, on han estat la meitat, el 50%.

Efectivament, aquests 21 mitjans no són tots els mitjans catalans (no els podem recomptar tots), però sí una mostra qualificadament representativa.

I és evident que els homes estan sobrerepresentats, molt més enllà de qualsevol consideració. A tots els tipus de mitjans, a pràcticament tots els mitjans, i sobretot als de més abast.

Cal dir que des que vam començar a fer els recomptes i a difondre’n els resultats, el mes de juliol passat, la majoria de mitjans han augmentat lleugerament el seu percentatge d’opinadores. Però volem subratllar que han estat uns increments minúsculs, malgrat els compromisos que alguns mitjans han expressat públicament o privadament en diferents ocasions. En general, les dades d’abril són les millors que hem obtingut fins ara. I ja les han sentides. Les recordem, a la inversa:

• En el conjunt de la premsa diària d’abast nacional, un 23% dels articles d’opinió els firmen dones.
• En el conjunt dels digitals més llegits, un 26% dels articles d’opinió els firmen dones.
• A les principals tertúlies de la ràdio pública hi ha un 40% de tertulianes.
• A les principals tertúlies de la primera ràdio privada hi ha un 26% de tertulianes.
• A TV3, la televisió pública catalana, un 35% de dones a les tertúlies.
• A la televisió pública espanyola, programació per Catalunya, un 22% de tertulianes.
• A les dues televisions privades més vistes, un 29% de dones a les tertúlies.

I és important que els parlamentaris i les parlamentàries ho sàpiguen i que el Parlament se senti interpel·lat, cridat a actuar, perquè aquesta situació és clarament injusta i inacceptable. I, a més, és il·legal, com vostès saben, perquè el 21 de juliol de l’any 2015 aquest Parlament va aprovar la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes.

Què diu la llei? En el seu article 25, obliga els mitjans tant públics com privats gestionats o subvencionats per les administracions públiques a garantir una participació activa de les dones, la presència paritària de dones i homes i una imatge plural de tots dos sexes en tots els àmbits, amb una atenció especial als espais de coneixement i generació d’opinió.

-És evident que això no s’està complint: i no només no hi ha sancions pels incomplidors, sinó que la Generalitat els continua subvencionant generosament amb ajuts, publicitat i subscripcions. També els contracta publicitat l’ajuntament de Barcelona, sigui dit de pas, però és del govern de Catalunya qui parlem ara. No aportarem dades sobre aquestes subvencions, no és la nostra feina. A més, vostès ja disposen o haurien de disposar de tota la informació. La nostra feina, com a ciutadanes, és reclamar que la llei es compleixi rigorosament i recordar que quan les lleis no es fan complir resulten paper mullat. No creiem que els codis d’autoregulació puguin solucionar-ho: els mitjans ja s’autoregulen ara, i ja es veu com estem. Cal tallar ajuts a qui no compleixi la llei.

-Naturalment, no tots els mitjans incompleixen la llei en la mateixa mesura: hi ha una gran diferència entre mitjans públics i privats. Els públics han de complir el mandat democràtic de promoure la igualtat, estan sotmesos a control i, tot i així, no sempre compleixen la llei (o ho fan pels pèls). Els privats –o la gran majoria dels privats– actuen com si no hi hagués llei. S’emparen en excuses que no arriben a tapar ni la falta de voluntat ni la de professionalitat, perquè avui hi ha dones expertes en tots els àmbits. Convé recordar que exigir que es representi adequadament l’opinió de les dones als mitjans no suposa qüestionar la seva independència professional ni en cap cas els pot causar cap perjudici.

Els mitjans públics s’hi acosten molt més: Catalunya Ràdio amb un 40% és tècnicament paritària (ho és El matí de Catalunya Ràdio, però no Catalunya migdia i Catalunya vespre), i TV3 està en un 35% de dones (Els matins ha perdut la paritat a l’abril, encara que la tenia des de setembre, Més 324 és el programa més paritari i Divendres, un 25%). Cal que la CCMA vetlli perquè tots els seus programes respectin la paritat.

Els mitjans privats no s’hi acosten gens, a aquesta paritat:

Els diaris són els pitjors: La Vanguardia, 21% d’opinadores respecte el total d’articles d’opinió; El Periódico, 24% d’opinadores; Ara, 23%; El Punt Avui, 23%. Cap dels diaris d’abast nacional no arriba ni a una opinadora de cada quatre. Tots són privats, tots reben subvencions.

Els digitals tenen resultats variats: els millors (Crític, amb un 50% de dones opinant, i Catalunya Plural, amb un 56%) i els pitjors (El Nacional, 12% d’opinadores). A Nació Digital un 34% de les opinions són firmades per dones, a Vilaweb un 25% i a El Món un 22%. Dades que demostren que la modernitat pot ser només tecnològica. Tots són privats –amb models diferents– i no sabem si tots reben subvencions.

RAC1 és la primera ràdio de Catalunya en audiència, privada, del grup Godó. A les tertúlies d’El món a RAC1, el programa més escoltat, a l’abril hi va haver un 24% d’opinadores. Al Via lliure, el magazín matinal del cap de setmana, un 30% d’opinadores. Aquesta emissora rep abundants subvencions, com tots els mitjans pertanyents al Grup Godó.

8TV, primera TV privada, també del Grup Godó: 27% de tertulianes a 8 al Dia amb Josep Cuní.

A la tertúlia política diària d’El Punt Avui TV, L’Illa de Robinson, del Grup Hermes (El Punt Avui): 32% de dones. Rep subvencions.

TVE-Catalunya no depèn de la llei catalana, però igualment incompleix l’espanyola. El Debat de La 1, 22% de dones opinant.

CONCLUSIONS

Com veuen, no és difícil saber qui està incomplint la llei: pràcticament tots els mitjans. I pensem que no ha de ser gaire difícil actuar des del Parlament i des del Govern. Demanem una cosa tan revolucionària com que es compleixi la llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes. I sabem que des de les institucions tenen les eines per fer-ho, a més de la responsabilitat que els atorga el mandat de la ciutadania per fer-la complir.

Cal actuar, sense negligència i amb contundència, per impedir que es continuïn vulnerant impunement els drets de la meitat de la població. Cal actuar per fer saber que no es pot continuar incomplint la llei i que aquesta falta de respecte al mandat institucional no tingui cap conseqüència. Cal activar el règim sancionador de la llei i dotar-la del suport pressupostari necessari d’una vegada per totes. Sabem que no hi ha un règim sancionador, que la llei necessita de desenvolupament i de suport pressupostari.

Per això demanem que es revisin els ajuts indirectes, les subvencions i la publicitat institucional perquè donar-los als mitjans que infravaloren de manera evident i reiterada l’opinió de les dones suposa un malbaratament dels recursos públics, a més de no complir el mandat institucional i legal de treballar per a la igualtat de dones i homes. La construcció d’una societat sense desigualtat, sense discriminació i sense violències masclistes no és qualsevol cosa: és part de l’obligació de les nostres institucions i de les seves representants. Cal entendre i fer entendre que treballar per la igualtat no és només un tema de legalitat o d’aparença: és treballar per una societat més justa, més plural i diversa, una societat amb una mirada crítica que ens permetrà ser un país lliure de violències masclistes.

Als fulls que hem repartit hi trobaran més informació sobre els resultats que hem presentat, amb els recomptes per mitjà dels últims deu mesos.

Entenem que els nostres polítics no poden ser còmplices d’aquesta greu desigualtat. Continuarem treballant per fer visible aquesta disfunció i demanant-los, tantes vegades com calgui i per tots els mitjans, la seva actuació ineludible.

Moltes gràcies per la seva atenció i esperem veure com en breu s’articulen respostes institucionals per fer complir la llei.