Friday, February 24, 2017

Recompte de dones (#6mesosOSLD) (3/5): PREMSA DIGITAL

Mitjans digitals: Moderns només en tecnologia




Des del juliol fins a finals del desembre de 2016 #OnSónLesDones ha recomptat els articles d’opinió de tres dels diaris digitals catalans més llegits (Vilaweb, Nació Digital i El Nacional) i, des del mes de novembre, ha recomptat també els articles publicats a Catalunya Plural. Som conscients que la tria no recull tots els digitals catalans i, per tant, les valoracions següents parlen només sobre els mitjans esmentats i durant el període en què han estat recomptats.

Dels mitjans digitals recomptats, només Catalunya Plural és paritari (amb un 41%) durant els dos mesos en què l’hem seguit. A la resta (Vilaweb, Nació Digital i El Nacional) podem dir que la representació de l’opinió de les dones és entre baixa i molt baixa, ja que no supera en cap cas el terç del total d’opinió publicada. Més encara, tots tres digitals presenten a finals d’any resultats pitjors o gairebé idèntics als que tenien el mes de juliol.

Presentar-se en un suport digital no sembla pas que hagi de ser suficient per presumir de modernitat. Tot i ser molt nous, en matèria d’igualtat aquests mitjans són tan tradicionals com els tradicionals diaris en paper i, com aquests, infrarepresenten l’opinió de les dones en una mesura més pròpia del segle passat que no pas del temps que vivim.

Però la diversitat de resultats entre aquests quatre diaris digitals, incloent-hi també Catalunya Plural amb dos mesos de recompte, fa que sigui necessari parlar-ne per separat, ja que la seva trajectòria ha estat del tot diferent.

Vilaweb: Un descens inexplicable i una remuntada dubtosa




L’últim recompte de 2016, el de desembre, deixa Vilaweb, dirigit per Vicent Partal, en un 25% de dones al seu espai d’opinió, un percentatge més baix que el 29% del juliol, quan vam començar a comptar-les. Una dada trista i difícil de justificar, però no pas la pitjor dels sis mesos, que va ser la registrada a l’agost, quan les dones només van signar el 5% dels articles.

Aquell mes les dones van desaparèixer del mitjà fins al punt que només hi va haver dos articles firmats per una dona (i tots dos, en coautoria amb un home). Del descens de 21 articles firmats per dones del mes de juliol als 2 articles de l’agost, l’única explicació de la direcció de Vilaweb va ser que les opinadores habituals estaven de vacances, un fet insòlit amb relació als altres mitjans, que a l’agost van continuar amb la mateixa quantitat d’opinadores –o més– que tenien al juliol.

Certa o no l’explicació, el que resulta greu no és pas que les opinadores se n’anessin de vacances –mentre que la majoria dels opinadors continuava escrivint els seus articles durant l’agost– sinó que la direcció del mitjà considerés acceptable continuar sortint durant un mes sencer sense articles firmats per dones. I quan van tornar al setembre, es van reincorporar menys dones que no pas hi havia al juliol… però uns quants homes més. Si al juliol hi va haver 21 opinions de dones i 52 d’homes, aquest desembre n’hi ha hagut 20 de dones i 60 d’homes.

En mig any, a Vilaweb hi ha hagut 90 dies en què totes les opinions han estat escrites per homes i només 13 dies en què totes han estat firmades per dones. Tenint en compte que a Vilaweb hi ha dies sense opinions, això seria l’equivalent de tres mesos sense dones... és a dir, la meitat dels dies. I la resta de dies amb només una o com a molt dues dones, mentre que d’homes, en poden arribar a ser cinc o sis. També és cert, no obstant això, que hi ha hagut 37 dies paritaris (tantes opinions d’homes com de dones) i 17 dies amb més opinions de dones que d’homes.

Aquell 29% del mes de juliol va ser clarament una flor d’estiu. El màxim assolit amb posterioritat per Vilaweb després de l’estiu ha estat el 25% de desembre, exactament un quart del total. És una dada que resulta paradoxal en un mitjà en què tant homes com dones escriuen sobre temes polítics, socials o culturals.


Nació Digital: De la paritat a menys del terç



Nació Digital, dirigit per Karma Peiró, va arribar a la paritat el mes d’agost amb un 41% d’articles d’opinió escrits per dones. Fins i tot una setmana (la de l’1 al 7 d’aquell mes) el percentatge de dones es va enfilar fins a un espectacular 60%.

Però la primavera estiuenca del Nació Digital va acabar abruptament. Passat l’agost, les seves dades s’han anat desinflant fins a l’actual 29%, per sota fins i tot del terç de dones. L’efecte vacances, que Nació Digital va viure en el sentit contrari que Vilaweb, va acabar al setembre en tornar els col·laboradors habituals, que van recuperar el seu lloc privilegiat i, des d’aleshores, l’han triplicat (de 27 opinions d’homes a l’agost, han anat pujant fins a les 89 del desembre, mentre que les 19 opinions de dones de l’agost només han pujat a 37).

També aquí la sobrerepresentació masculina és més que evident –la majoria dels dies els articles firmats per homes tripliquen els firmats per dones– i, de fet, en sis mesos hi hem comptat 12 dies sense cap opinador home però el triple de dies sense cap opinadora dona: 36 dies. Prescindir de les opinions de les dones sembla molt més fàcil –i natural– que prescindir de les dels homes, fins i tot quan per part de la direcció hi ha hagut la voluntat d’avançar decididament cap a la paritat absoluta.

Tot i això, al Nació Digital, en aquests sis mesos, hi ha hagut 22 dies amb més opinions de dones que d’homes i 25 dies amb paritat absoluta (meitat i meitat).

El Nacional: Un drama inexplicable



Les dades d’El Nacional, a mesura que passaven aquests sis mesos, s’han anat veient com les més dramàtiques de tots els mitjans recomptats, sigui quin sigui el format. Durant sis mesos, El Nacional només ha publicat 61 articles de dones, i 633 articles d’opinió firmats per homes. Màxim de dones en un dia? UNA! Màxim d’homes en un dia? Vuit. Òbviament, ni un sol dia sense homes...

El seu director, José Antich, presentava El Nacional el març passat assegurant que “donarà veu de forma equilibrada a la societat catalana”. Però aquest digital “de vocació europea i global” va començar el juliol amb un 11% d’opinadores (10 articles firmats per dones d’un total de 93), al novembre ja eren només un 7% (10 de 139) i al desembre, remuntant una mica, el 9% (15 de 152). Cal remarcar per a la reflexió que cada cop que s’han incrementat els articles firmats per dones, els firmats per homes han pujat encara molt més, en una escalada que només al desembre s’ha frenat una mica. Deixa poca opció a l’optimisme.

També a El Nacional, com a Vilaweb i a Nació Digital, es dona el fet que compta amb opinadores que expressen sovint punts de vista decididament feministes i opinen amb contundència sobre temes relacionats amb les dones (desigualtat econòmica, violència de gènere, etc.). Però aquestes opinadores tenen molt poques oportunitats per publicar.

Catalunya Plural: Poca opinió però paritària



Tot i que només hem seguit Catalunya Plural durant els dos últims mesos de l’any, aquest digital s’erigeix com el més paritari dels recomptats, amb un 41% d’articles firmats per dones, tant al novembre com al desembre. Tanmateix, cal dir també que aquest digital és el que publica menys articles d’opinió en nombres absoluts: un total de 61 en aquests dos mesos, a diferència dels 167 de Vilaweb, els 257 de Nació Digital o els 316 d’El Nacional.

Incomplint la llei d’igualtat, també en digital


No tenim dades sobre la difusió ni sobre les quantitats rebudes en publicitat institucional i subvencions de tots els digitals recomptats. Tal com explicàvem en l’informe #OnSónLesDones de novembre (enllaç), la revista digital Crític va publicar els mesos de juliol i setembre de 2016 dos amplis reportatges d’investigació en què enumerava els ajuts rebuts pels diferents mitjans catalans l’any 2015. Amb l’autorització de Crític, reproduïm les dades disponibles sobre mitjans digitals:


Cal recordar a aquests mitjans que la modernitat tecnològica i les particularitats del seu format no els eximeix de l’obligació d’haver de complir la llei, més encara en els casos en què reben aportacions de diner públic de les institucions. També cal reclamar a les institucions que exigeixin als mitjans catalans el respecte a l’esmentada Llei 17/2015 i que actuïn en conseqüència en l’assignació de les aportacions publicitàries, ajuts i subvencions.



No comments:

Post a Comment